Com prevenir un gran incendi forestal en la 6a Jornada de les Guilleries

La Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar ha  convocat, aquest dijous, la sisena edició de la Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori.

La càtedra, coordinada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona, treballa pel desenvolupament del territori a partir de la interacció entre els diferents agents socials i les universitats en aquells àmbits en què poden aportar expertesa.

 

El seu objectiu és generar, difondre i transferir coneixement sobre el patrimoni natural de les Guilleries, amb la finalitat d’ajudar a desenvolupar un model de gestió territorial sostenible en el marc d’aquest espai natural.

Enguany s’ha recuperat el format presencial de la jornada en la qual han participat tècnics, gestors i investigadors tant de l’entorn urbà com rural. La jornada s’ha adreçat, especialment, a tècnics d’administracions i empreses, professionals dels sectors forestal i de jardineria, docents, estudiants i investigadors dels àmbits biològic i agroforestal, i tècnics municipals.

La jornada, que s’ha dut a terme al Centre Aqua de Sant Hilari Sacalm, l’ha obert l’alcalde, Joan Ramon Veciana.

 

L’eix d’aquesta sisena edició ha estat “Com minimitzar el risc d’un gran incendi forestal: del medi natural al nucli urbà”.

L’èxode rural, canvis socioeconòmics diversos i l’escalfament global estan exposant la muntanya mitjana a un risc d’incendis creixent.

La jornada ha pretès exposar una visió de conjunt, estudis concrets i experiències pràctiques de prevenció d’incendis i, a la vegada, de creació de paisatges i sistemes més resilients.

 

La jornada s’ha allargat de les 10 fins a les 14 h i s’han dut a terme sis ponències diferents.

La primera s’ha titulat ‘Es pot evitar un incendi de 6a generació? I ha anat a càrrec de Marc Castellnou del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya. Castellnou ha exposat què és un incendi de 6a generació i què caldria fer per evitar-lo.

 

L’ha seguit Pere Pons de la Universitat de Girona, qui ha parlat del paper dels incendis en el paisatge, l’ecologia i la biodiversitat.

Després d’una pausa, Josep Maria Tusell del Consorci Forestal de Catalunya ha presentat la conferència “Sistemes d’autoprevenció d’incendis forestals” on ha tocat el tema des de la perspectiva del propietari/gestor d’una finca agroforestal.

 

L’enginyera, Maria Pipió, de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona ha abordat, des de l’òptica municipal, l’Urbanisme antiincendis: les franges perimetrals i parcel·les interiors en un nucli urbà. Pipió ha destacat els deures que seria desitjable que fessin els mateixos ajuntaments.

Durant la jornada, també s’han explicat els primers resultats dels assaigs d’adaptació de la muntanya mitjana al canvi climàtic. Els ha exposat Eduard Pla del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

La darrera ponència, relacionada amb l’ús de la Silvopastura en la prevenció d’incendis forestals a la demarcació de Girona l’han ofert Guillem Canaleta i Jordi Bayés, de la Fundació Pau Costa.

Abans de la cloenda de la jornada, s’ha dut a terme un debat entre assistents i ponents.

 

L’activitat ha tornat a comptar amb el suport del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Les jornades que organitza la Càtedra s’han consolidat com un referent de bones pràctiques ambientals en l’entorn municipal.

 

  Imatge